Skip to content

Dendrografia

Novembre 27, 2012

XI Concurs de literatura ràpida Microcontes (Ajuntament de Sabadell)

(24 de Novembre de 2012)

(Segons les bases: 90 minuts per idear-lo i aproximadament 1800 espais entre paraules.)

DENDROGRAFIA

per Daniel Espejo Fraga

Un clot calia fer al prat de vora de casa. Amb molt d’entusiasme, en Jan, havia fet néixer un lledoner en un olla de carbassa. Es disposava a plantar-lo per les generacions futures, perquè així tinguessin ombra fresca i bones forques de fusta.

Era un món hereu del col·lapse energètic, i la gent obligada o no, havia retornat a la vora dels focs de llar, els cotxes de cavalls i les cases de pedra, sorra i cal.

Amb les mans suades, palada darrera palada de terra, en Jan va veure aparèixer del fons una capsa metàl·lica iridescent. Era una capsa d’un altre temps, ja passat.

Com va sapiguer i poguer, l’home s’afanyà a obrir-la. El secret que guardava era tan sols, una làmina flexible, d’un material desconegut que relliscava entre les mans, de tal manera que va anar a petar a sobre de la petita capçada del lledoner. Va ser en aquell moment, que a través de les fulles verdes, i amb l’ajuda de la llum del Sol, s’inicià una escriptura espontània i viva, aprofitant els fluid foliars, d’un escrit en una llengua desconeguda.

L’expressió als ulls d’en Jan ho explicaven tot, i una exclamació d’ell va fer canviar el text, passant-li a ser comprensible al moment.

Un poema, era lo que expressaven la suma de totes les fulles de la jove capçada, que ordenant-se i orientant-se per ordre de la misteriosa làmina, formaven una teranyina harmoniosa de frases escrites per pigments orgànics, i alimentades pel Sol.

La descoberta d’en Jan no va ser revelada als veïns, tant sols a la seva dona i fills. La prudència el manava els primers anys. El temps, però, li va permetra meditar sobre aquella meravella tècnica, que cada dia alimentava el goig familiar per la lectura prodigiosa, asseient-se cómodament a les braques de l’arbre, a mesura que aquest creixia.

Finalment, passades les dècades, l’home va fer la úlima gran lectura de la seva vida, ja que no tenia cos ni forces per enleirar-se en la capçada com abans. El pas dels numerosos anys havia permés l’establiment d’un bosc entorn de les cases, a la petita ciutat; i les branques del lledoner, tot just ja tocaven els arbres veïns. Fou meravella pel poble senzer, quan un matí d’estiu, totes les capçades de l’arbreda urbana desvetllaran el coneixement del passat aqui havia respectat els arbres.

Seria un nova oportunitat.

Anuncis

Per què entre les roques?

Novembre 24, 2012

(X Concurs de literatura ràpida Microcontes (Ajuntament de Sabadell)

(26 de Novembre de 2011)

(Segons les bases: 90 minuts per idear-lo i aproximadament 1800 espais entre paraules.)

PER QUÈ ENTRE LES ROQUES?

per Daniel Espejo Fraga

En Miguel va obrir el sac de llavors, i agafà un grapat d’aquelles petites perles blaves. Em va mirar als ulls, fent un gest amb les mans, mentres les precipitava una a una dintre de la meva bosseta; massa meticulós pot ser, com si no volgués despendres-en.

Era l’únic que conreava aquell home i la seva humil família, enmig d’aquelles muntanyes.

—Espero que les sàpiga apreciar, senyor —em va dir tot seriós, mentre la seva dona i fills afirmaven escèptics. En silenci, sincerament, vaig quedar sobtat d’aquell orgull enmig d’aquella vida humil, passant fred a l’hivern i calor a l’estiu.

—No han pensat mai en baixar a la vall, alguna vegada?. Entre arbres i el serpenteig del riu, només tenen mig dia de camí, a peu —vaig sugerir-lis.

—No —secament—, pot ser, ja ho tenim tot aquí.

Aquella resposta convidava a contemplar el paisatge sembrat de roques i petites feixes, tot inundat d’un mar de llum escaldant.

Espontàniament, en les cares d’aquells camperols, va aparèixer un somriure, alleugerint-me del pensament que les seves vides fossin ruda serietat. Vaig guardar la bosseta de llavors, mentre l’home s’acariciava la comisura dels llavis. Pensatiu, m’agafà el braç, movent el cap.

—Miri, com le dit abans, el preu son 300 reals, però no sabria justificar-li de cap altre manera millor la nostra vida en aquesta casa, entre les roques; així que les hi regalo. Tasti-les!, i recordi que no podrà sembrar-les en lloc més.

Inicis

Novembre 24, 2012

Amb entusiasme, tinc la voluntat de recollir en aquest espai, tots els meus escrits literaris passats, presents i futurs. Alguns d’aquests han sigut publicats en Diaris i altres han sigut presentats en concurs literaris.

Disfruteu-los.